Back Motu proprio Byelorussian Моту проприо Bulgarian Motu proprio Czech Motu proprio German Motu proprio English Motu proprio Esperanto Motu proprio Spanish Motu proprio Finnish Motu proprio French Motuproprij Croatian
Un motu proprio és una locució llatina, per designar un document de l'Església Catòlica emanat pel papa per la seva pròpia iniciativa sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.[1]
El primer motu proprio de la història va ser promulgat per Innocenci VIII el 1484. Se sol tractar de documents breus, que afecten qüestions concretes. Els documents papals de tipus jurídic i contingut més ampli (normalment, també de major longitud) reben el nom de constitució apostòlica. Els documents doctrinals s'anomenen encícliques.
Col·loquialment es fa servor com a expressió per indicar alguna cosa que es fa espontàniament, sense respondre a petició prèvia. Independentment del seu significat primordial com a document emanat del papa és d'ús molt freqüent (en converses, xerrades, termes jurídics, conferències, etc.).
Aquesta expressió llatina és un cas del que es coneix com a ablatiu absolut que ens porta a traduir-lo com a «per la seva iniciativa», és a dir, sense que ningú més intervingui en la resolució.
- ↑ «motu proprio». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia, s.d. [Consulta: 1r agost 2022].